Al documental "Egipto, la construcción de un imperio" hem vist varies edificacions interessants, des de les primeres piràmides fins a obeliscs gegants, però la que més m'ha agradat per la seva història i la seva "innovació" ha sigut, com bé el títol diu: El temple funerari de Hatshepsut (conegut com a Djeser-Djeseru "La Maravilla de las Maravillas") que es troba al complexe de Deir el Bahari, aprop de El Valle de los Reyes.

Segons el documental, Hatshepsut era la dóna de Thutmose I i que al no tenir fills, l'hereu fou un fill bastard que va tenir el faraó amb una concubina, Thutmose II, però aquest era tant jove que Hatshepsut era la seva tutora i li duia el càrrec fins que aquest fos més gran. (He llegit que era la filla de Thutmose I i que Thutmose II era el seu germanastre.)
Es suposava que Hatshepsut no podia ser reina, perquè en Egipte només podien arribar al tron els homes. Per a que la respectessin com a un home, va començar a canviar la seva aparença i es posava barbes típiques dels faraons falses i a ocultar les seves característiques femenines. Això no era suficient: havia de construir una gran edificació, com els grans faraons d'Egipte.
Per això va manar construir a l'arquitecte Senemut, amb el que podia ser un possible amant, un temple que serviria com a santuari pel seu esperit després de la mort i perpetuaria la seva relació amb els Déus. El temple és construït a l'honor d'Amon-Ra.

El projecte va trigar quinze anys a completar-se, aleshores el fill del seu marit ja era gran i volia lluitar per recuperar el poder i el tron. Per a no perdre-ho, Hatshepsut va començar una guerra de relacions públiques per a guanyar-se el poble, fent creure que ella descendia de un Déu. Per a això va construir molts obeliscs amb escrits recordant que provenia de Amon-Ra.
Un cop Thutmose II puja al tron, les estàtues i representacions de Hatshepsut, foren destrossades i el seu nom fou borrat dels registres reials.
Jo m'imagino gran part dels mobles que hem estudiat allà. Al ser espais amples, lluminosos, i suposadament tranquils i rodejats de verd, m'imagino molta calma, tranquil·litat, molt d'or, representacions, caixes per a guardar objectes, tant organitzat tot.

Així doncs, és l'edifici que ja bé per la història, com per com és, m'ha agradat molt.