tag:blogger.com,1999:blog-65928843871954004152024-02-06T19:17:34.804-08:00Guateque CabrioléMobles, interiorisme i més.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13875345177787144311noreply@blogger.comBlogger14125tag:blogger.com,1999:blog-6592884387195400415.post-53351333918334041422015-03-30T04:49:00.000-07:002015-03-30T04:49:09.149-07:00LES ARQUETES DE L'EDAT MITJANA<span style="background-color: white;"><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><span style="color: #252525;"><span style="font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px;">L'arqueta és un tipus de moble en forma de caixa tancada que es destina a guardar objectes. Per a la societat alemanya era una element important. Les arquetes sud-alemanyes del s.XVI es caracteritzen per les seves petites dimensions, l'ús de xapes de reforç a les cantonades i a la tapa, la dissimulació de l'accés a l'interior i el pany de al menys quatre punts d'ancoratge. Una tècnica molt estudiada per a garantir la seva seguretat. A Itàlia, en canvi les caixes de ferro i els joiers s'utilitzaven com escrivanies en forma de sarcòfags en miniatura, revaloritzant la imatge humanista. </span></span></span></span><br />
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><span style="color: #252525;"><span style="font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px;">La gran majoria de les arquetes que s'han anat trobant tenen un elaborat treball de gravat. El gravat a l'aiguafort és una tècnica que ja s'utilitzava a França i Anglaterra, i al s.XV es constata que ja s'utilitzava a Alemanya per la creació d'escuts i cascos. En Daniel Hopfer va ser un dels primers en utilitzar aquests procediments a Alemanya i portar-los com a tècnica d'artesania i representació tècnica del gravat artístic. </span></span></span></span><br />
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><span style="color: #252525;"><span style="font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px;"><br /></span></span></span></span>
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><span style="color: #252525;"><span style="font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px;">Existien dos centres principals de producció: Núremberg i Augsburg. Aquests centres de producció es diferencien en que mentre a Núremberg sortien els exemplars més cuidats amb una decoració amb niellat de més qualitat i representaven escenes de parelles en la seva majoria de peces, a Augsburg representaven emblemes marítims i motius imperials.</span></span></span></span><br />
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><span style="color: #252525;"><span style="font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px;"><br /></span></span></span></span>
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><span style="color: #252525;"><span style="font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px;">Aquesta tècnica de gravat fou paral·lela amb el gravat en planxa de coure, que es tracta de cobrir les parts a protegir mentre que les parts no protegides podien punxar-se. Després s'omplia l'incisió amb una pasta (oli i sutge) que feia que augmentés el contrast. </span></span></span></span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13875345177787144311noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6592884387195400415.post-12960729822967591082015-03-30T04:05:00.002-07:002015-03-30T04:05:47.209-07:00TÈCNIQUES PICTÒRIQUES DE L'ART ROMÀNIC<div style="background-color: white; color: #333333; font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;">La funció de la pintura romànica no es només estètica, sino que te una finalitat més elevada: la pedagógica o didàctica, donat que la gran masa de població medieval era analfabeta i les imatges servien per a instruir-la dels dogmes de la fe. </span><br />
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px;">Hi havien dues tècniques: la tècnica del </span><i style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px;">fresc </i><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px;">i la del </span><i style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px;">tremp. </i><br />
<i style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px;"><br /></i></div>
<div style="background-color: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><b style="color: #333333; font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px;">· </b><span style="color: #333333;"><span style="font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px;">La tècnica del </span></span><b style="color: #333333; font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px;">fresc</b><span style="color: #333333;"><span style="font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px;"> es basava en la preparació de pigments acolorits diluïts en aigua de cal, aquest tipus de pintura s'aplicava sobre la superfície mural a la que prèviament s'havia afegit una capa d'enlluir per allisar-la (guix, estuc...) L'aplicació es feia quan l'enlluït estava humit. Al assecar-se, el conjunt adquiria gran duresa i resistència. </span></span></span><br />
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><span style="color: #333333;"><span style="font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px;"><br /></span></span></span></div>
<div style="background-color: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><b style="color: #333333; font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px;">· </b><span style="color: #333333;"><span style="font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px;">La tècnica del </span></span><b style="color: #333333; font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px;">tremp </b><span style="color: #333333;"><span style="font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px;">també s'utilitzava per pintar murs. Els artistes elaboraven les pintures mesclant els pigments amb cola, resina i ou, moltes vegades s'utilitzava sobre el fresc, per reforçar els efectes. </span></span></span><br />
<span style="color: #333333; font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px;">Quan parlem de la tècnica del <b>tremp a la caseïna</b>, primer es deshidrata la caseïna i s'afegeix una lletada e calç i llet desnatada per aconseguir una pasta. El tremp a la caseïna és una pintura de assecat ràpid i soluble a l'aigua. </span><br />
<span style="color: #333333; font-family: Courier New, Courier, monospace;"><span style="font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px;">La forma més comú per a mobiliari de la pintura romànica al tremps és el</span></span><b style="color: #333333; font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px;"> tremp d'ou</b><span style="color: #333333; font-family: Courier New, Courier, monospace;"><span style="font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px;">. En aquesta tècnica només s'utilitza el contingut del rovell de l'ou. La clara i la membrana del rovell es descarten. S'aplica oli de llinosa per matisar el color i vernís per a donar-li brillantor. Es rebaixa amb aigua fent més fàcil l'aplicació del color. Era una tècnica molt detallista. La pintura te diferents capes per donar textura als colors. S'aplicava pa d'or per a les aureoles o els espais buits del fons. S'utilitzava estuc per a donar volum als detalls. </span></span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizj4IuG0L138C6d7E8Q51xHnIRWQpPKnd0NH2DmMvgM6ANPykudagZ5fPgeNUHzoHkP3e7Ix9yb2lep4oGw9CpgU3rNd4RgaT_Xi3rMurGIex_VSWBg2dGP-OQkQCw3Ei-JBLDv6jOm8c/s1600/HU-Catedral+G36.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizj4IuG0L138C6d7E8Q51xHnIRWQpPKnd0NH2DmMvgM6ANPykudagZ5fPgeNUHzoHkP3e7Ix9yb2lep4oGw9CpgU3rNd4RgaT_Xi3rMurGIex_VSWBg2dGP-OQkQCw3Ei-JBLDv6jOm8c/s1600/HU-Catedral+G36.jpg" height="256" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Arqueta per contenir relíquies. Transició al gòtic. Primera meitat del s.XIII.</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU7CnLziNwNnlZX14LJxDG5MmvsN_ZjWduF8L2ER3ea3TaCkULHIIyXwru2JAnbwCA8N6deSOVPjZx1giCs9pOF-9pojxyM9cSb6lAoyF89wNDF3qBLO_CwRrYhp_0mrW2I2zI8bZYb8Y/s1600/not_arquetafitero_02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU7CnLziNwNnlZX14LJxDG5MmvsN_ZjWduF8L2ER3ea3TaCkULHIIyXwru2JAnbwCA8N6deSOVPjZx1giCs9pOF-9pojxyM9cSb6lAoyF89wNDF3qBLO_CwRrYhp_0mrW2I2zI8bZYb8Y/s1600/not_arquetafitero_02.jpg" height="201" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Arqueta de reliquiari romànica. Segona meitat del s.XII. Pintura al temple sobre fusta reforçada amb ferramentes.</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px; text-align: justify;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13875345177787144311noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6592884387195400415.post-67129214369424986152015-01-18T12:50:00.001-08:002015-03-29T04:55:30.334-07:00La casa a l'Edat Mitjana. <span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;">Hi ha una gran diferencia amb les cases riques i les de la majoria de la població que era pobre. Les cases pobres carien d'higiene, no tenien aigua i gairebé cap moble. Realment eren més un refugi que una casa. Però, per altre banda, hi havia un altre sector minoritari més acomodat, persones que vivien a les ciutats: els burgesos.<br /> </span><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;">I, com eren les seves cases?</span><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;">Per començar, eren edificis llargs i estrets que solien tenir tres pisos. Normalment es combinava amb el local de treball. El pis superior era la residència, la planta baixa el local o comerç amb el que es mantindria el sustent de la família burgesa i el soterrani un lloc d'emmagatzematge. La zona residencial era gran i semblava buida, ja que tenia pocs mobles multifuncionals.<br /> </span><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;">La casa de l'Edat Mitjana era un lloc públic on era habitual cuinar, menjar, rebre convidats, fer negocis i dormir. Sempre hi havia activitat a la casa, no existia la paraula intimitat. Tenien llits grans, ja que podien dormir varies persones a cada un d'ells. En comptes de cadires tenien bancs, ja que la cadira era símbol de poder i els burgesos de l'època estaven acomodats però no eren poderosos.<br /> </span><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;">La major part de cases tenien pous negres als soterrani provinents dels lavabos del pis superior (anomenats garderobes) fent nul·la la part higiènica i sent una de les causes de la propagació de malalties en aquella època. Es banyaven, tot i que no tant freqüentment com ara, però no tenien una banyera fixa. Tenien unes banyeres de fusta portàtils i habitualment feien un bany conjunt.<br /> </span><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;">En definitiva, que els burgesos de l'època no eren tant acomodats com ho serien després, simplement era gent de classe mitja més acomodada que la major part de la població. Vivien com podien amb lo mínim i pel que sembla, compartien tot.<br /> </span><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span><br />
<span style="line-height: 115%; text-indent: 0cm;"></span><br />
<span style="line-height: 115%; text-indent: 0cm;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span></span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13875345177787144311noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6592884387195400415.post-63486701970366710832015-01-18T11:46:00.002-08:002015-01-18T11:47:28.126-08:00"Pompeia, l'últim dia." La fullonica. <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgV3HXQbQGteAi35eDCCF66F1dLQw-EegcGcBy3g9THYtUrN_z0SNCA6yYjxqqPgwl_5-Rm7RhyphenhyphenDtKvLequa54C_ilvgoUpP5YHGj1Jfwvqxqh8U9EFPleDzL7OfPHEPBaX7L8mZJAixRc/s1600/1024px-Pompeii0073.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgV3HXQbQGteAi35eDCCF66F1dLQw-EegcGcBy3g9THYtUrN_z0SNCA6yYjxqqPgwl_5-Rm7RhyphenhyphenDtKvLequa54C_ilvgoUpP5YHGj1Jfwvqxqh8U9EFPleDzL7OfPHEPBaX7L8mZJAixRc/s1600/1024px-Pompeii0073.jpg" height="204" width="320" /></a> A l'any 79 de la nostra era, Pompeia va patir un dels desastres naturals més violents de la història de la humanitat. Més de 2000 persones van morir instantàniament, o quedaren ensorrades vives sota un mantell de cendres provinent de l'erupció del volcà Vesubi. <br />
Gràcies a la gran capa de cendres que ho va cobrir tot, la ciutat es va mantenir amagada i oblidada durant quasi disset segles. <br />
<br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmurQbHyDngqMuOM80XU4QdCXi_QfiV4lAJYjd9QxxkBWAXcdwShJSmwdr8TWSlxdAiZJxchtMZ-sLpnLjMR1aS_K8TyCKDDgv5-3KLxOP1au195vyHbq5AsSn2b5TMbXAYUPAxLqAdTA/s1600/fullonica-300x199.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmurQbHyDngqMuOM80XU4QdCXi_QfiV4lAJYjd9QxxkBWAXcdwShJSmwdr8TWSlxdAiZJxchtMZ-sLpnLjMR1aS_K8TyCKDDgv5-3KLxOP1au195vyHbq5AsSn2b5TMbXAYUPAxLqAdTA/s1600/fullonica-300x199.jpg" height="131" width="200" /></a>En aquest documental es reviuen les cares més reconegudes de les troballes de la ciutat. Parlen d'un comerciant en concret, l'Stefano, propietari de la fullonica més important de Pompeia. Una fullonica era un començ dedicat a la bugaderia i la tintoreria.<br />
La fullonica d'Stefano era una antiga casa senyorial reestructurada. Era fosca i en ella, els esclaus, preparaven les teles de llana o de lli<br />
amb tints i també netejaven la roba.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimHXtkf514CVclKCfo7n67bUH-v1fXhkIaGIlwdw_qmosuPF_pmE_v_1B8ewWH6grkr2bvX9xnyyxyRQ3kVWIYnf_HSpZ69peLuu_rLLr3sQj6LKi_hNagsJfWPkozmRyLdNxzLhfjS3k/s1600/8393546549_7d715bbe4f_b.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLdfLjqY6FAZ8lr02uxnjJN3VWMqIaUEWRKrpMFMaXPf9iWiIzadeJodi-mdaBlw8kFu3SkGspHyZSV6kaVAqRNm48mQhfxEh6IzUcarLjI7IX_Jsrqa7wl347JSs1n4gKGznQnXWXO9A/s1600/fullonica-di-stefano.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLdfLjqY6FAZ8lr02uxnjJN3VWMqIaUEWRKrpMFMaXPf9iWiIzadeJodi-mdaBlw8kFu3SkGspHyZSV6kaVAqRNm48mQhfxEh6IzUcarLjI7IX_Jsrqa7wl347JSs1n4gKGznQnXWXO9A/s1600/fullonica-di-stefano.jpg" height="400" width="266" /></a>Es veu una sala amb uns tancs anomenats fullons, que s'omplia d'aigua i orina i els esclaus netejaven amb els peus la roba (com quan es trepitja el raïm per a fer vi). Darrere es veu un pati (segurament intern, on es penjava la roba per a que s'assequés amb el sol. <br />
A més a més del que es veu i diu en el documental, m'he estat informant més àmpliament. La fullonica disposava també de latrines i cuina per als seus treballadors. La planta baixa es feia servir com a negoci, i a la planta de dalt hi havia la residència. Es sap que la fullonica era d'en Stefano perquè a la porta hi havia un cartell amb el seu nom. <br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimHXtkf514CVclKCfo7n67bUH-v1fXhkIaGIlwdw_qmosuPF_pmE_v_1B8ewWH6grkr2bvX9xnyyxyRQ3kVWIYnf_HSpZ69peLuu_rLLr3sQj6LKi_hNagsJfWPkozmRyLdNxzLhfjS3k/s1600/8393546549_7d715bbe4f_b.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimHXtkf514CVclKCfo7n67bUH-v1fXhkIaGIlwdw_qmosuPF_pmE_v_1B8ewWH6grkr2bvX9xnyyxyRQ3kVWIYnf_HSpZ69peLuu_rLLr3sQj6LKi_hNagsJfWPkozmRyLdNxzLhfjS3k/s1600/8393546549_7d715bbe4f_b.jpg" height="132" width="200" /></a> <br />
<div style="text-align: left;">
</div>
<!-- Blogger automated replacement: "https://images-blogger-opensocial.googleusercontent.com/gadgets/proxy?url=http%3A%2F%2F2.bp.blogspot.com%2F-n8bRIiRJUYc%2FVLwMmR0chnI%2FAAAAAAAAANA%2FkgBzwKDzGlo%2Fs1600%2Ffullonica-di-stefano.jpg&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*" with "https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLdfLjqY6FAZ8lr02uxnjJN3VWMqIaUEWRKrpMFMaXPf9iWiIzadeJodi-mdaBlw8kFu3SkGspHyZSV6kaVAqRNm48mQhfxEh6IzUcarLjI7IX_Jsrqa7wl347JSs1n4gKGznQnXWXO9A/s1600/fullonica-di-stefano.jpg" -->Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13875345177787144311noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6592884387195400415.post-61107413122122732152014-11-02T11:07:00.003-08:002014-12-01T17:38:05.319-08:00El temple funerari de Hatshepsut. <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXfH28szNQVGadZ0qBjWnWw1be8gEHzd3e0DLSgIKaAQTY5DKtYpN_MkrxxdqvHAlsx20YR7jaABFI_goCqva3fZCgUnblfDBPtv4wVqFmsH26rLm6kyod0dNLwtIgdRVDOnAjEGIS9TU/s1600/templo-hatshepsut-01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXfH28szNQVGadZ0qBjWnWw1be8gEHzd3e0DLSgIKaAQTY5DKtYpN_MkrxxdqvHAlsx20YR7jaABFI_goCqva3fZCgUnblfDBPtv4wVqFmsH26rLm6kyod0dNLwtIgdRVDOnAjEGIS9TU/s1600/templo-hatshepsut-01.jpg" height="108" width="320" /></a></div>
<br />
Al documental "Egipto, la construcción de un imperio" hem vist varies edificacions interessants, des de les primeres piràmides fins a obeliscs gegants, però la que més m'ha agradat per la seva història i la seva "innovació" ha sigut, com bé el títol diu: El temple funerari de Hatshepsut (conegut com a <i>Djeser-Djeseru </i>"La Maravilla de las Maravillas") que es troba al complexe de <span style="color: black;"><a class="mw-redirect" href="https://www.blogger.com/null" title="Deir el Bahari">Deir el Bahari, aprop de El Valle de los Reyes. </a></span><br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh510UxFnOhWIQg2PJZtbzAL1ifznaEkT8F6fqms9sGTGZIpvc1em-KQkTyrfbckIYtkd5Qd2CMwUO6bNpqvqCespJhxWAPaLt1nd-z6-y30YoBiDXSVJjVx0Zx-CamiYGGQQMrWe-lswA/s1600/hatshepsut-reina-faraon_2_794978.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh510UxFnOhWIQg2PJZtbzAL1ifznaEkT8F6fqms9sGTGZIpvc1em-KQkTyrfbckIYtkd5Qd2CMwUO6bNpqvqCespJhxWAPaLt1nd-z6-y30YoBiDXSVJjVx0Zx-CamiYGGQQMrWe-lswA/s1600/hatshepsut-reina-faraon_2_794978.jpg" height="200" width="182" /></a><span style="color: black;">M'ha agradat, directament, per dos motius: Hatshepsut va ser la faraona que més temps va estar al tron de "Les Dues Terres" i perquè va construir </span>un temple excepcional pel teu tamany i tipologia, a més a més dels elements arquitectònics, com la importància de la llum i la visió en perspectiva del conjunt, des de la llunyania, caràcters que no continuarien en l'art posterior.<span style="color: black;"> </span><br />
<span style="color: black;"><br /></span><br />
<span style="color: black;">Segons el documental, Hatshepsut era la dóna de</span><span style="color: black;"> Thutmose I i que al no tenir fills, l'hereu fou un fill bastard que va tenir el faraó amb una concubina, Thutmose II, però aquest era tant jove que Hatshepsut era la seva tutora i li duia el càrrec fins que aquest fos més gran. <i>(He llegit que era la filla de Thutmose I i que Thutmose II era el seu germanastre.)</i> </span><br />
<span style="color: black;">Es suposava que Hatshepsut no podia ser reina, perquè en Egipte només podien arribar al tron els homes. Per a que la respectessin com a un home, va començar a canviar la seva aparença i es posava barbes típiques dels faraons falses i a ocultar les seves característiques femenines. Això no era suficient: havia de construir una gran edificació, com els grans faraons d'Egipte. </span><br />
<br />
<span style="color: black;">Per això va manar construir a l'arquitecte Senemut, amb el que podia ser un possible amant, un temple que serviria com a santuari pel seu esperit després de la mort i perpetuaria la seva relació amb els Déus. El temple és construït a l'honor d'Amon-Ra. </span><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEio_HiOTYSiNPBujA2HuX3n3mzSeuzjYGz_OTiviZP3KS8kQ4eRLPyD-q8iaiyHMREmQ-m-F7iQIdFAiB4gld8e7Pkf03Qjtc85Uya_z9PFOipDrAfuaWo5RcVEl9zvnLNBnAPrUmPwT2Y/s1600/16356739.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEio_HiOTYSiNPBujA2HuX3n3mzSeuzjYGz_OTiviZP3KS8kQ4eRLPyD-q8iaiyHMREmQ-m-F7iQIdFAiB4gld8e7Pkf03Qjtc85Uya_z9PFOipDrAfuaWo5RcVEl9zvnLNBnAPrUmPwT2Y/s1600/16356739.jpg" height="200" width="100" /></a><span style="color: black;">El temple actualment està cobert per desert, però es diu que abans hi havien grans jardins i pantans rodejant-lo, fent que sembles un agradable de ser-hi. L'edifici està construït a la faldilla de una muntanya de roca, i consta de tres pisos. Les terrasses estan connectades per una escala. Els pisos s'aguanten gracies a enormes columnes amb enormes representacions, en molts d'ells es representada la concepció divina de Hatshepsut. Era tot molt publicitari. </span><br />
<span style="color: black;">El projecte va trigar quinze anys a completar-se, aleshores el fill del seu marit ja era gran i volia lluitar per recuperar el poder i el tron. Per a no perdre-ho, Hatshepsut va començar una guerra de relacions públiques per a guanyar-se el poble, fent creure que ella descendia de un Déu. Per a això va construir molts obeliscs amb escrits recordant que provenia de Amon-Ra. </span><br />
<span style="color: black;"><br /></span>
<span style="color: black;">Un cop Thutmose II puja al tron, les estàtues i representacions de Hatshepsut, foren destrossades i el seu nom fou borrat dels registres reials. </span><br />
<br />
Jo m'imagino gran part dels mobles que hem estudiat allà. Al ser espais amples, lluminosos, i suposadament tranquils i rodejats de verd, m'imagino molta calma, tranquil·litat, molt d'or, representacions, caixes per a guardar objectes, tant organitzat tot. <br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI6Fm7CFGUyXu_07zeoy207Zm6nR_lJOiwe9GQWgISN2YnnzyBNELKrV3lk-qjz8fdK9kdiU_n_sazFsIqYKaCVwJyLf-y2O0d7F5C7YMcQCKLrOSSxalJGInHm5KHwjxMyh4EouD15Pg/s1600/860245-Statues-at-Hatshepsut-0.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI6Fm7CFGUyXu_07zeoy207Zm6nR_lJOiwe9GQWgISN2YnnzyBNELKrV3lk-qjz8fdK9kdiU_n_sazFsIqYKaCVwJyLf-y2O0d7F5C7YMcQCKLrOSSxalJGInHm5KHwjxMyh4EouD15Pg/s1600/860245-Statues-at-Hatshepsut-0.jpg" height="150" width="200" /></a>L'edifici, com gairebé tot el mobiliari egipci, hi han representacions de Déus i del faraó/na, penso que segurament tot estava pintat (i amb el pas del temps s'ha anat descolorint fins quedar la pedra) i cobert d'or i pedres precioses, però que després de la pujada de Thutmose II al tron, al ser tot destruït, també van haver-hi saquejos. <br />
<br />
Així doncs, és l'edifici que ja bé per la història, com per com és, m'ha agradat molt.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="color: black;"> </span> Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13875345177787144311noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6592884387195400415.post-3326936717771556002014-10-26T12:08:00.000-07:002014-10-26T12:08:37.252-07:00MOBILIARI EGIPCI: Recolzacaps<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYMctoqVLoaKxpK-djU3BKSHV3siAhitqVWwX_I6CtDzfbd0UQ6ZQCJhH_hcN1EfqLJ9AZMRAmYORlea1DQnhCskE8O5BLpj6A41aXLNGtzgU89tZdokn8Uudks8ujOtjawmcZXcO-C_k/s1600/01-e-434-307.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYMctoqVLoaKxpK-djU3BKSHV3siAhitqVWwX_I6CtDzfbd0UQ6ZQCJhH_hcN1EfqLJ9AZMRAmYORlea1DQnhCskE8O5BLpj6A41aXLNGtzgU89tZdokn8Uudks8ujOtjawmcZXcO-C_k/s1600/01-e-434-307.jpg" height="209" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Els recolzacaps o uol (ures en egipci) fou molt comú en temps de l'antic Egipte. Aquesta peça servia de suport pel cap per a dormir. Consistia en una capçalera en forma de mitja lluna, acotxada o embolicada de teles, sota la qual hi havia un suport vertical, recolzat en un sòcol pla. Sota la capçalera del recolzacaps es pot apreciar la representació de dues mans obertes per a rebre el cap.<br />
<br />
<br />
Una de les funcions més peculiars d'aquest objecte era que s'utilitzava per a ventilar la nuca i no despentinar-se.<br />
Normalment es decorava amb simbologies i imatges variades.<br />Els uols de l'Imperi Nou eren generalment de fusta tot i hi havia d'alabastre.<br />
<br />
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13875345177787144311noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6592884387195400415.post-35131075669986547442014-05-19T18:28:00.001-07:002014-05-19T18:29:13.203-07:00Santa&Cole<b>108- Enric Batllé i Joan Roig</b><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6Kf9cQGkNXc5n28AhA5EK3T04Yx3z6f3SMrlvo1sOWREoHhCJOkl2yHCRn-YYqPcZ2PyaX8bNSAHiqJIug2Gtg7K-TjhgMcyv3_o8SuOCZvMaSXSma-l0w36UsNMtZ433mZxwBWem4Ew/s1600/108-1-b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6Kf9cQGkNXc5n28AhA5EK3T04Yx3z6f3SMrlvo1sOWREoHhCJOkl2yHCRn-YYqPcZ2PyaX8bNSAHiqJIug2Gtg7K-TjhgMcyv3_o8SuOCZvMaSXSma-l0w36UsNMtZ433mZxwBWem4Ew/s1600/108-1-b.jpg" height="273" width="320" /></a></div>
<br />
<span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Ficha técnica
">FITXA TÈCNICA</span></span><br />
<span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Ficha técnica
"> </span></span><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Ficha técnica
"> </span><span title="Asiento modular de formas romboidales con o sin respaldo, realizado en hormigón y coloreado en masa.">Seient modular de formes romboïdals amb o sense respatller, realitzat en formigó i acolorit en massa. </span><span title="Nacido de un ángulo, este banco urbano fue diseñado para conformar límites, contener tierras y formar alineaciones.">Nascut d'un angle, aquest banc urbà va ser dissenyat per conformar límits, contenir terres i formar alineacions. </span><span title="Su simplicidad y discreción lo integran sin protagonismos en cualquier espacio urbano.
">La seva simplicitat i discreció l'integren sense protagonismes en qualsevol espai urbà.</span><span title="Debido a sus características geométricas solo admite alineaciones curvas de grandes radios.
">Per les seves característiques geomètriques només admet alineacions corbes de grans ràdios.</span><span title="+ Materiales y acabados
"> </span></span><br />
<br />
<span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="+ Materiales y acabados
">MATERIALS I ACABATS</span></span><br />
<span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Banco con y sin respaldo realizado en hormigón arquitectónico, coloreado en masa, de tonos grisáceos, acabado decapado árido visto.
">Banc amb i sense respatller realitzat en formigó arquitectònic,
acolorit en massa, de tons grisencs, acabat decapat àrid vist.</span><span title="Admite distintos acabados y colores dependiendo de las cantidades a suministrar.
">Admet diferents acabats i colors depenent de les quantitats a subministrar.</span><span title="Posibilidad de fabricación con áridos reciclados.
">Possibilitat de fabricació amb àrids reciclats.</span></span><br />
<span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Se completa la oferta con una pieza de la misma forma y tamaño que el respaldo, solo para contener tierras.
">Es completa l'oferta amb una peça de la mateixa forma i grandària que el suport, només per contenir terres.</span><span title="+ Instalación
"> </span></span><br />
<br />
<span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="+ Instalación
">INSTAL·LACIÓ</span></span><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="El anclaje se realiza mediante dos pernos que se introducen en los orificios previamente realizados en el pavimento y rellenados con resina epoxi, cemento rápido o similar.
"> </span></span><br />
<span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="El anclaje se realiza mediante dos pernos que se introducen en los orificios previamente realizados en el pavimento y rellenados con resina epoxi, cemento rápido o similar.
">L'ancoratge es realitza mitjançant dos perns que s'introdueixen en
els orificis prèviament realitzats en el paviment i omplerts amb resina
epoxi, ciment ràpid o similar.</span><span title="Aconsejamos dejar siempre una junta entre bancos de 3 centímetros.
">Aconsellem deixar sempre una junta entre bancs de 3 centímetres.</span><span title="El banco se entrega embalado.
">El banc s'entrega embalat .</span><span title="Con el banco se adjuntan las instrucciones de montaje.
">Amb el banc s'adjunten les instruccions de muntatge .<br /> </span></span><br />
<span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Con el banco se adjuntan las instrucciones de montaje.
">PES</span><span title="+ Pesos
"><br /> </span><span title="Sin respaldo 48 cm: 195 Kg.
">Sense suport 48 cm: 195 Kg<br /> </span><span title="Con respaldo 48 cm: 395 Kg.
">Amb suport 48 cm: 395 Kg<br /> </span><span title="Sin respaldo 150 cm: 625 Kg.
">Sense suport 150 cm: 625 Kg<br /> </span><span title="Con respaldo 150 cm: 1245 Kg.">Amb suport 150 cm: 1245 Kg</span></span> <br />
<br />
<a href="http://www.santacole.com/recursos/productos/downloads/pdf_espec_tecnicas/SC_108_banco_ficha_tecnica.pdf">http://www.santacole.com/recursos/productos/downloads/pdf_espec_tecnicas/SC_108_banco_ficha_tecnica.pdf</a><br />
<br />
Aquest em sembla un banc atrevit, molt equil·librat per la seva geometria pura. un disseny clarament atemporal i adaptable. Al ser de formigó armat. resisteix molt a la temperatura, el sol, l'aigua, els cops. Ideal per a mobiliari urbà. Crec que mai m'he assegut en un banc d'aquests, però sembla còmode.<br />
<br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13875345177787144311noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6592884387195400415.post-5164861932022025892014-05-18T13:16:00.000-07:002014-05-18T13:16:11.903-07:00Art Déco
L'Art Déco va ser la última línia d'una serie d'estils
creatius.<br />
<br />
L'Art Nouveau va sorgir després del moviment Arts&Crafts,
però encara més creatiu. Es va difondre per tota Europa rebent el
nom de: Jugendstil, Liberty, il stile floreale i modernisme. Va ser
sobretot un estils d'interiors.<br />
A la seva variació final de Viena, on va rebre el nom d'Estil de
Secesió, va perdre part del seu caràcter floral i gracies a
dissenyadors com Josef Hoffmann va adquirir un aspecte mes geomètric
i abstracte.<br />
<br />
<br />
L'Art Déco va ser coneguda gracies a l'Exposició Internacional.
El va desencadenar l'arribada dels ballets russos de Serge Diaghilev
en 1909. Després de la Guerra Mundial, l'Art Déco va tenir més
resó i es va convertir en l'estil predominant de París.<br />
<a href="https://www.blogger.com/null" name="result_box"></a><br />Aquest estil incorpora influencies
africanes, amb pells de zebra i lleopard i fustes tropicals.<br />
<a href="https://www.blogger.com/null" name="result_box1"></a>Cap el 1925 es donava pràcticament per
fet que a França podien dissenyar interiors confortables sense cap
tipus de referència del passat, encara que els elements del passat
persistien, però reelaborats conforme una estètica diferent. L'Art
Déco seguia interessat per la tecnologia.<br />
<a href="https://www.blogger.com/null" name="result_box2"></a>l'Art Déco mostrava una apreciació
estètica pels materials i els artefactes models. Per a aquestes
dissenyadors la tecnologia era divertida.<br />
<a href="https://www.blogger.com/null" name="result_box3"></a><br />
<br />
<a href="https://www.blogger.com/null" name="result_box4"></a>Va ser molt popular amb el públic en
general encara que no amb tots els artistes d'avantguarda , ni amb
els tradicionalistes. El seu aire glamurós el feia atractiu.<br />
<a href="https://www.blogger.com/null" name="result_box5"></a><br />
<br />
<a href="https://www.blogger.com/null" name="result_box7"></a><a href="https://www.blogger.com/null" name="result_box6"></a>Com he dit
abans, l'Art Déco va fer-se a conèixer a l'<i>Exposició
Internacional d'arts decoratives i industrials moderna</i> (1925-
París) en el pavelló de l'Esperit Nouveau.<br />
<a href="https://www.blogger.com/null" name="result_box9"></a><a href="https://www.blogger.com/null" name="result_box8"></a>El Pavelló de
L'Esprit Nouveau era un edifici temporal, construït el 1925 en el
marc de l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives a París. Per a
Le Corbusier era l'ocasió de mostrar de manera provocant, les seves
idees sobre l'arquitectura i l'urbanisme que havia començat a
desenvolupar amb Pierre Jeanneret des de 1922. Aquest mateix nom
tenia la revista d'art modern que es publicava.<br />
<a href="https://www.blogger.com/null" name="result_box11"></a><a href="https://www.blogger.com/null" name="result_box10"></a><br />
<br />
<a href="https://www.blogger.com/null" name="result_box13"></a><a href="https://www.blogger.com/null" name="result_box12"></a>El pavelló
donava mostres del poc interès tècnic com el lloc més convenient
per a endolls i llums. Una de les frases més reconegudes de Le
Corbusier era: " La casa és una màquina per viure". Però
des de una perspectiva purament mecànica,, L'Esperit Nouveau oferia
poc que fos nou. Era una indicació de lo avançat que era el disseny
modern estadounidense comparat amb l'Europeu.<br />
<a href="https://www.blogger.com/null" name="result_box15"></a><a href="https://www.blogger.com/null" name="result_box14"></a><br />
<br />
<a href="https://www.blogger.com/null" name="result_box17"></a><a href="https://www.blogger.com/null" name="result_box16"></a>Le Corbusier
visualitzava la casa com un objecte produït en massa al qual s'havia
d'adaptar a l'individu. La feina de dissenyador consistia en
identificar la solució correcta, un cop trobada, la gent s'havia
d'acostumar a ella.<br />
<a href="https://www.blogger.com/null" name="result_box19"></a><a href="https://www.blogger.com/null" name="result_box18"></a><br />
<br />
<a href="https://www.blogger.com/null" name="result_box25"></a><a href="https://www.blogger.com/null" name="result_box24"></a><a href="https://www.blogger.com/null" name="result_box23"></a><a href="https://www.blogger.com/null" name="result_box22"></a><a href="https://www.blogger.com/null" name="result_box21"></a><a href="https://www.blogger.com/null" name="result_box20"></a>
Una diferència entre Le Corbusier i les enginyeres domèstiques
Christine Frederich i Gilbert es referia a l'aspecte que havia de
tenir una casa eficient. L'actitud de Christine Frederich i Gilbert
era preocupar-se per la funció de la casa en comptes de la
decoració. Pensaven que cada habitant decoraria la seva casa de
manera diferent. En això era en el que Le Corbusier es distanciava
de les enginyeres. En cert aspecte, seguia sent un arquitecte del
segle XIX empenyat amb la batalla dels estils. D'això es tractava
l'Esperit Nouveau: un estil nou, un estil adequat al segle XX i la
nova indústria, un estil per a l'Era de la Màquina. Un estil per
una vida més eficient.<br />
<a href="https://www.blogger.com/null" name="result_box27"></a><a href="https://www.blogger.com/null" name="result_box26"></a><br />
<br />
A mi m'agrada molt Le Corbusier, però veig a l'Art Déco com a un
producte massa sofisticat per al que a mi em respecta personalment.
Massa carregat i amb massa "façana". L'estil
d'arquitectura es molt maco, pràctic i eficient, però la decoració
la trobo excessiva.
<br />
<span class="short_text" id="result_box" lang="ca"><span class="hps"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span class=""> </span></span> </span></span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13875345177787144311noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6592884387195400415.post-37622696634144090582014-05-14T02:10:00.002-07:002014-05-14T02:10:25.030-07:00Mon oncle (1958)“Mon Oncle” és una pel·licula que resumeix fantàsticament
l'arquitectura i la ciutat de mitjan segle XX, almenys en els seus dos
extrems més recognoscibles. La pel·lícula de Jacques Tati mostra els
contrastos entre dos mons, dues maneres de viure i d'entendre la ciutat i
l'arquitectura que a finalitats dels anys ´50 se superposarien
violentament.<br /><br />Un és el món de la modernitat exagerada per un
optimisme futurista, com va arribar (o va tornar) a Europa de la mà de
la reconstrucció de postguerra i l'altre està representat per la ciutat
tradicional.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13875345177787144311noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6592884387195400415.post-36457443229022188922014-05-14T02:04:00.001-07:002014-05-14T02:04:07.860-07:00PostmodernismeEl tèrmin "postmodernisme" es va tornar popular a l'última dècada del segle
XX. En el disseny es considerava postmodernista al treball d'arquitectes
i dissenyadors que trencaven amb l'estil internacional que seguia viva
desde la Bauhaus, de les generacions de dissenyadors que va sorgir en la dècada
dels 70'.<br />
<br />
El projecte postmodern es caracteritza per la fi del determinisme i de la
supremacia de la religió substituïts per la raó i la ciències, elobjectivisme i l'individualisme, la confiança en la tecnologia i el
progrés, en les pròpies capacitats de l'ésser humà; politicament
suposa la fi de les monarquies absolutes i la seva substitució per la
democràcia, el poder passa de l'aristocràcia a la burguesia, el ciutadà
adquireix majors drets.<br /><br /><br />Es coneix com antidisseny una
crítica , funcionalista i racionalista. Hi ha una defensa del medi
ambient i s'utilitzen els mitjà de comunicació, no hi ha geometrizació. <br />
<br />
<div style="color: black; line-height: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span style="color: #666666; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><b>Impulsors</b></span></div>
<div style="color: black; line-height: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
</div>
<ul style="line-height: 15pt;">
<li><span style="color: #666666; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Sherrie Levine</span></li>
<li><span style="color: #666666; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Jeff Koons</span></li>
<li><span style="color: #666666; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Julian Schnabel</span></li>
<li><span style="color: #666666; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">David Salle</span></li>
<li><span style="color: #666666; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Mike Bidlo</span></li>
<li><span style="color: #666666; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Jeff Wall</span></li>
</ul>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13875345177787144311noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6592884387195400415.post-26919487804549961992014-05-14T01:54:00.000-07:002014-05-19T18:17:38.713-07:00Últimes tendenciesNew Classic<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU_d-SRHxyrxtsFa_9ocisg5zPW2unv8Wa3mrGxkxyrMSP6zr5cHMCSp9WZRJ_L3so7i72mr_vyuoIJtGXMyQjoqSmCpVo4o0SRI1Tx1unMnKzZusO2blT2Kd5c67Zn8xrKFSxVqw5Yrc/s1600/26FURNITURE_SPAN-articleLarge.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU_d-SRHxyrxtsFa_9ocisg5zPW2unv8Wa3mrGxkxyrMSP6zr5cHMCSp9WZRJ_L3so7i72mr_vyuoIJtGXMyQjoqSmCpVo4o0SRI1Tx1unMnKzZusO2blT2Kd5c67Zn8xrKFSxVqw5Yrc/s1600/26FURNITURE_SPAN-articleLarge.jpg" height="176" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="http://www.architonic.com/es/pmsht/522-tokyo-cassina/1138839">522 Tokio- </a><span class="fam_text"><a href="http://www.architonic.com/es/pmsht/522-tokyo-cassina/1138839"> Charlotte Perriand</a>
</span>
</div>
<br />
Sublime by hand<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoqnAWJTEAsrx2pY96hl0iBFmlLnsNkL9LJzVMKtrxNUmOC67oz8qNzzoT9QK19Qm447XxlHvsK9V3wyuqTPg2ODMlE6TYYPn7c1x4hPhLYOrX9haGLjHKpc3FvixdsCD1isN5spAbs-c/s1600/Crinoline-Outdoor-seating-de-Patricia-Urquiola-para-BB-Italia-e1288257034486.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoqnAWJTEAsrx2pY96hl0iBFmlLnsNkL9LJzVMKtrxNUmOC67oz8qNzzoT9QK19Qm447XxlHvsK9V3wyuqTPg2ODMlE6TYYPn7c1x4hPhLYOrX9haGLjHKpc3FvixdsCD1isN5spAbs-c/s1600/Crinoline-Outdoor-seating-de-Patricia-Urquiola-para-BB-Italia-e1288257034486.jpg" height="273" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Crinoline Outdoor seating de <a href="http://diariodesign.com/tag/patricia-urquiola/">Patricia Urquiola</a> per a B&B Italia</div>
Everyday solution<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWOFgkIVQdk0rbeTZSJvaa_-utvALkkpBkqzdGKOMpm7dDD0iK25umo5794P6mcPpuR0ccSkdSoaGSE-gEfmTJWQbbjMsIbTLpgggrpxib0WE3peHtUGQYT28s69y028Z8JXMbaxvs6tc/s1600/Drop-de-Leonardo-Perugi-para-Cerruti-Baleri-e1288257403544.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWOFgkIVQdk0rbeTZSJvaa_-utvALkkpBkqzdGKOMpm7dDD0iK25umo5794P6mcPpuR0ccSkdSoaGSE-gEfmTJWQbbjMsIbTLpgggrpxib0WE3peHtUGQYT28s69y028Z8JXMbaxvs6tc/s1600/Drop-de-Leonardo-Perugi-para-Cerruti-Baleri-e1288257403544.jpg" height="190" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="http://www.architonic.com/es/pmsht/drop-cerruti-baleri/1093888">Drop</a> de Leonardo Perugi para Cerruti Baleri</div>
<div style="text-align: center;">
<a href="http://diariodesign.com/2010/02/alessi-de-la-mano-de-grandes-disenadores-y-arquitectos/"> </a></div>
The essencials <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjel9Ua3aE27DbaB13PzjqDZpXG73StxZx9txcouu5jM2xvBpn94toyFlRURjZjzAN2iVBUX7Crart533e9jdTf3An08jHUuMWvs4hyphenhyphenClKGjzqUsvR_MBCUph_dwjBJC3H6tPgU7nDqzf0/s1600/Fat-Tray-de-Harri-Koskinen-para-Alessi-e1288257226264.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjel9Ua3aE27DbaB13PzjqDZpXG73StxZx9txcouu5jM2xvBpn94toyFlRURjZjzAN2iVBUX7Crart533e9jdTf3An08jHUuMWvs4hyphenhyphenClKGjzqUsvR_MBCUph_dwjBJC3H6tPgU7nDqzf0/s1600/Fat-Tray-de-Harri-Koskinen-para-Alessi-e1288257226264.jpg" height="214" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Fat Tray de Harri Koskinen per a <a href="http://diariodesign.com/2010/02/alessi-de-la-mano-de-grandes-disenadores-y-arquitectos/">Alessi</a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Once upon a future <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLSxOr13QIZtSwWl9USfVdU4TlA2AAk2KTGTBykANf9A6yg6rjyw-2tX0ja3f9OUDs0f4HGFguTERVii8DNWxQi0lU5xvcPZQKpmonQd2UmOqLKTADdlsdvjuNNhVfCjeezvAqEahHNWs/s1600/Lumidable-Mirrowall-de-andom-Internacional-y-Philips-e1288257318249.jpg" height="224" width="320" /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Lumidable Mirrowall de andom Internacional y Philips</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Basic & Raw</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPRSD7K7DSS4uzrw-zpsn39IbTsmu08qf6r8QdQbHcuWMNdL1fx4rOXkiQZVfkvjy98sazlJQ2oMcgxb97GpIedeggbXtWpVTC_Pe5Tu3uo7_3ZemvhpQ9uLJkCPfxwDzM2LIvsorn0bo/s1600/Mesa-de-Gaetano-di-Gregorio-e1288257483768.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPRSD7K7DSS4uzrw-zpsn39IbTsmu08qf6r8QdQbHcuWMNdL1fx4rOXkiQZVfkvjy98sazlJQ2oMcgxb97GpIedeggbXtWpVTC_Pe5Tu3uo7_3ZemvhpQ9uLJkCPfxwDzM2LIvsorn0bo/s1600/Mesa-de-Gaetano-di-Gregorio-e1288257483768.jpg" height="254" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Taula de <a href="http://www.gaetanodigregorio.com/">Gaetano di Gregorio</a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Mind the green</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGHIf19T1o-0h4_8zVAeOVsXXNf5ovLSPbEoMCf67bELRUdFX81vErHpjoyUyVd3XLkW7YprK7vqLMmFGJCv8UX2eBdihdmUq8wxVWtFJvissNGQwTzPDvvw2LJd87lleXe0yGSm_KdsE/s1600/6a00d8341c079253ef00e5511e70388833-800wi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGHIf19T1o-0h4_8zVAeOVsXXNf5ovLSPbEoMCf67bELRUdFX81vErHpjoyUyVd3XLkW7YprK7vqLMmFGJCv8UX2eBdihdmUq8wxVWtFJvissNGQwTzPDvvw2LJd87lleXe0yGSm_KdsE/s1600/6a00d8341c079253ef00e5511e70388833-800wi.jpg" height="104" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13875345177787144311noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6592884387195400415.post-61412400186125228202014-03-05T07:03:00.003-08:002014-03-05T07:03:39.975-08:00La cadira "Ant" d'Arne Jacobsen (1951) <br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnZSTh98hsHuHQWrzbwsUj9zAVJOS0t6Uxz9u5MA00rjXnMT4ortk7t4GYxt3c0F_h0qb1yu7M7BZw9pzSR5wuXUmMWa4MugPXRqXCcpt9sdXJQjUaF-1b_3Yj8sN5ytp7u7Zg57tJ5Kw/s1600/arquidocs.files.wordpress.com-01.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnZSTh98hsHuHQWrzbwsUj9zAVJOS0t6Uxz9u5MA00rjXnMT4ortk7t4GYxt3c0F_h0qb1yu7M7BZw9pzSR5wuXUmMWa4MugPXRqXCcpt9sdXJQjUaF-1b_3Yj8sN5ytp7u7Zg57tJ5Kw/s1600/arquidocs.files.wordpress.com-01.jpg" height="320" width="320" /></a>A principis dels anys cinquanta, la indústria del moble <span class="hiddenGreenError">danés</span>
va adaptar un nou procés de fabricació. La fusta massissa fou
reemplaçada cada cop més pels materials com l'acer i la fusta
contraxapada, reduint significativament la necessitat d'estructures
complexes.<br /><br />La cadira d'Arne <span class="hiddenSpellError">Jacobsen</span>
és un bon exemple d'aquesta simplicitat recentment descoberta. La
cadira "Ant" consta d'unes poques parts, es poden produir a baix cost i
és extremadament lleugera. El seient i el respatller estan formats per
una peça de fusta contraxapada ordinària, mentre que la disposició i la forma de tres potes de tub d'acer <span class="hiddenGrammarError">units</span> per la part inferior del seient en el<br />
centre, permeten a la cadira ser <span class="hiddenSpellError">apil·lable</span>.<br />
<br />
<i>Cadira "Ant"</i> <br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />El matrimoni <span class="hiddenSpellError">Eame</span> i en <span class="hiddenSpellError">Eero</span> <span class="hiddenSpellError">Saarinen</span> ja hi havien produït un <span class="hiddenSpellError">shell</span>
cadira de tres dimensions en els pocs prototips de la seva "Cadira
Orgànica" en 1940-1941. Havien tractat d'evitar la ruptura entre seient i
respatller deixant un buit en el material, mentre que <span class="hiddenSpellError">Jacobsent</span> va solucionar el problema des de l'exterior.<br /><br />El dissenyador <span class="hiddenGreenError">danés</span>
va reforçar la conjunció de les superfícies arquejades de forma
diferent del seient i el respatller mitjançant capes addicionalment de
xapa. Això garanteix que el respatller sigui alhora estable i flexible.<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBvLxSZwhscgMiQ4NhGJmLm4UOMv8Fh4CEm1HsQonN_UbIXTFBYqGFA65vbjAjPNeXWqFesVB__mTy5EokZV_XsRvpP4_9F6fYnOZDZRUy4Z3obdFBf0-hDiuKdAA192a_qK9C0mDO7KA/s1600/CH9131A.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBvLxSZwhscgMiQ4NhGJmLm4UOMv8Fh4CEm1HsQonN_UbIXTFBYqGFA65vbjAjPNeXWqFesVB__mTy5EokZV_XsRvpP4_9F6fYnOZDZRUy4Z3obdFBf0-hDiuKdAA192a_qK9C0mDO7KA/s1600/CH9131A.jpg" height="205" width="320" /></a><br />
<br />
<br /><br />La cadira "Ant" d'en <span class="hiddenSpellError">Jacobsen</span>,
que va jugar un paper important en la modernització del disseny de
mobiliari escandinau, se li va donar aquest nom a causa de la seva
cintura corba i potes primes, característica de les formigues.<br /><br />En 1955, va sorgir la "<span class="hiddenSpellError">Nº</span>
3107", una variació que ofereix un esquema menys segmentat i quatre
potes en comptes de tres. Aquesta descendent estava disponible en una
multitud de colors i es va fer molt popular.<br /><br />Rere la mort d'en <span class="hiddenSpellError">Jacobsen</span>, es va produir una versió a quatre potes de la cadira "Ant".<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQCntP7e3rjPeXp3ZEar3EkZYtaTfsr4SreofNxlJaLGj5Qcgf1XS5Iwi3mCbJiAVZL5_rBT51C0i6Bn81wg2Rtth3cB2JCCeuWznvHxZqVxcQPzZZSewkSX6oa24YWTrJCRVjMKHkkzg/s1600/arne-jacobsen-silla-series-7.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQCntP7e3rjPeXp3ZEar3EkZYtaTfsr4SreofNxlJaLGj5Qcgf1XS5Iwi3mCbJiAVZL5_rBT51C0i6Bn81wg2Rtth3cB2JCCeuWznvHxZqVxcQPzZZSewkSX6oa24YWTrJCRVjMKHkkzg/s1600/arne-jacobsen-silla-series-7.jpg" height="213" width="320" /> </a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Cadira "Nº 3107" </i></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13875345177787144311noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6592884387195400415.post-48937775528811384032014-01-16T09:41:00.001-08:002014-01-16T09:41:10.720-08:00"La Torre de los Ambiciosos"La pel·licula "La Torre de los Ambiciosos" (1959) és una pel·licula en blanc i negre sense cap tipus de musica ambiental. A la ciutat es veuren poc cotxes i molts gratacels d'estil Art Déco, rectes i simétrics, amb decoracións "luxoses". També tenen grans finetres i portes enormes.<br />
Hi ha una gran diferencia amb el mobiliari de cada sector. Als despatxosabunden la fusta i els tapissats de pell i cuir. Les parets plenes de quadres i fotografies. Mobles molt decorats. En cambi al taller tot es mes funcional. No hi ha decoració. A casa de Julia O. Tedway hi podem veure molts estampats als sofàs i cortines, en cambi a casa de Walling, tot és molt més suau, acollidos i amb certa inspiració a la decoració asiàtica.<br />
Si parlem de personatges en trobem molts, pero no ens perdem de qui és qui. Podem trobar el nostàlgic, l'avariciós, la desenganyada, el calculador... <br />
<br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13875345177787144311noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6592884387195400415.post-77169549764195882962013-12-03T10:00:00.002-08:002013-12-03T10:01:13.572-08:00Marcel BreuerMarcel Lajos Breuer (1902-1981), arquitecte i dissenyador industrial d'origen hungarés i un dels principals autors del moviment modern.<br />
<br />
Va mostrar un gran interés per la contrucció modular i les formes simples. Va estudiar a la Bauhaus de Weimar, Alemanya, en la época que Walter Groupius dirigía aquest centre de disseny i art on englobaven les idees més importants del moviment modern, i on Breuer dirigiria més endevant el taller de d'ebanisteria.<br />
Va ser el pare de l'utilització innovadora d'acer tubular, alumini i contraplacat de fusta aplicats al mobiliari, amb el que s'obrí un camí entre els dissenyadors més importants.<br />
<br />
Va crear la cadira B3, també coneguda com a cadira Wassily, on el disseny va ser especialment revolucionari per a l'época, pel seu ús de tubs d'acer i pel métode de fabricació. L'estructura original era d'acer niquelat, posteriorment cromat i doblegat. També utilitzava tela o cuir, que unien els travessers i el respatller. Era un cadira lleugera on al seure dona una sensació d'estar flotant a l'aire.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSY7E7LtprNJgsIkGNiK_xqjXrfXOpiYM4Rw8ypawSXUeJWDRqtzB-17aJt6iSTuGrMiOWBJjGpmV1FipjooiGMIQ_VokZW6IKw8BtgySe9EhvXb2REoey7Wc4Z01i60Dx338aQb2u06A/s1600/Wassily.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSY7E7LtprNJgsIkGNiK_xqjXrfXOpiYM4Rw8ypawSXUeJWDRqtzB-17aJt6iSTuGrMiOWBJjGpmV1FipjooiGMIQ_VokZW6IKw8BtgySe9EhvXb2REoey7Wc4Z01i60Dx338aQb2u06A/s1600/Wassily.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Cadira B3</div>
<br />
<br />
Fora de l'ideal de l'escola, que tots els dissenys creats per la gent de la Bauhaus eren propietat de la Bauhaus, Breuer es negà a produir i vendre els seus dissenys en acer tubular en el nom del centre, imitant l'actuació de Kandinsky i Klee. Groupius, pero no perdre'l com a director del taller d'ebanisteria, aceptà les condicions de Breuer.<br />
<br />
La Bauhaus era una escola de disseny arquitectònic i industrial on s'ensenyava a dissenyar objectes. Es va fundar a Weimar a l'any 1919 influenciada pel De Stijl i dirigida per Walter Groupius, i va tancar el centre a 1925 devant la victòria dels nazis i la van traslladar a Dessau.<br />
A Dessau, la direcció es comparteix entre Hannes Meyer i en Groupius i és el moment més brillant de l'escola. A 1932 es trasllada a Berlín però tanquen a l'any següent per sempre.<br />
<br />
La Bauhaus és un punt essencial pel disseny actual i Marcel Breuer va ser un emprenedor de l'acer tubular i de la lleugeresa del moble.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13875345177787144311noreply@blogger.com0