lunes, 19 de mayo de 2014

Santa&Cole

108- Enric Batllé i Joan Roig

FITXA TÈCNICA
  Seient modular de formes romboïdals amb o sense respatller, realitzat en formigó i acolorit en massa. Nascut d'un angle, aquest banc urbà va ser dissenyat per conformar límits, contenir terres i formar alineacions. La seva simplicitat i discreció l'integren sense protagonismes en qualsevol espai urbà.Per les seves característiques geomètriques només admet alineacions corbes de grans ràdios. 

MATERIALS I ACABATS
Banc amb i sense respatller realitzat en formigó arquitectònic, acolorit en massa, de tons grisencs, acabat decapat àrid vist.Admet diferents acabats i colors depenent de les quantitats a subministrar.Possibilitat de fabricació amb àrids reciclats.
Es completa l'oferta amb una peça de la mateixa forma i grandària que el suport, només per contenir terres. 

INSTAL·LACIÓ 
L'ancoratge es realitza mitjançant dos perns que s'introdueixen en els orificis prèviament realitzats en el paviment i omplerts amb resina epoxi, ciment ràpid o similar.Aconsellem deixar sempre una junta entre bancs de 3 centímetres.El banc s'entrega embalat .Amb el banc s'adjunten les instruccions de muntatge .
 

PES
    
Sense suport 48 cm: 195 Kg
    
Amb suport 48 cm: 395 Kg
    
Sense suport 150 cm: 625 Kg
    
Amb suport 150 cm: 1245 Kg


http://www.santacole.com/recursos/productos/downloads/pdf_espec_tecnicas/SC_108_banco_ficha_tecnica.pdf

 Aquest em sembla un banc atrevit, molt equil·librat per la seva geometria pura. un disseny clarament atemporal i adaptable. Al ser de formigó armat. resisteix molt a la temperatura, el sol, l'aigua, els cops. Ideal per a mobiliari urbà. Crec que mai m'he assegut en un banc d'aquests, però sembla còmode.


domingo, 18 de mayo de 2014

Art Déco

L'Art Déco va ser la última línia d'una serie d'estils creatius.

L'Art Nouveau va sorgir després del moviment Arts&Crafts, però encara més creatiu. Es va difondre per tota Europa rebent el nom de: Jugendstil, Liberty, il stile floreale i modernisme. Va ser sobretot un estils d'interiors.
A la seva variació final de Viena, on va rebre el nom d'Estil de Secesió, va perdre part del seu caràcter floral i gracies a dissenyadors com Josef Hoffmann va adquirir un aspecte mes geomètric i abstracte.


L'Art Déco va ser coneguda gracies a l'Exposició Internacional. El va desencadenar l'arribada dels ballets russos de Serge Diaghilev en 1909. Després de la Guerra Mundial, l'Art Déco va tenir més resó i es va convertir en l'estil predominant de París.

Aquest estil incorpora influencies africanes, amb pells de zebra i lleopard i fustes tropicals.
Cap el 1925 es donava pràcticament per fet que a França podien dissenyar interiors confortables sense cap tipus de referència del passat, encara que els elements del passat persistien, però reelaborats conforme una estètica diferent. L'Art Déco seguia interessat per la tecnologia.
l'Art Déco mostrava una apreciació estètica pels materials i els artefactes models. Per a aquestes dissenyadors la tecnologia era divertida.


Va ser molt popular amb el públic en general encara que no amb tots els artistes d'avantguarda , ni amb els tradicionalistes. El seu aire glamurós el feia atractiu.


Com he dit abans, l'Art Déco va fer-se a conèixer a l'Exposició Internacional d'arts decoratives i industrials moderna (1925- París) en el pavelló de l'Esperit Nouveau.
El Pavelló de L'Esprit Nouveau era un edifici temporal, construït el 1925 en el marc de l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives a París. Per a Le Corbusier era l'ocasió de mostrar de manera provocant, les seves idees sobre l'arquitectura i l'urbanisme que havia començat a desenvolupar amb Pierre Jeanneret des de 1922. Aquest mateix nom tenia la revista d'art modern que es publicava.


El pavelló donava mostres del poc interès tècnic com el lloc més convenient per a endolls i llums. Una de les frases més reconegudes de Le Corbusier era: " La casa és una màquina per viure". Però des de una perspectiva purament mecànica,, L'Esperit Nouveau oferia poc que fos nou. Era una indicació de lo avançat que era el disseny modern estadounidense comparat amb l'Europeu.


Le Corbusier visualitzava la casa com un objecte produït en massa al qual s'havia d'adaptar a l'individu. La feina de dissenyador consistia en identificar la solució correcta, un cop trobada, la gent s'havia d'acostumar a ella.


Una diferència entre Le Corbusier i les enginyeres domèstiques Christine Frederich i Gilbert es referia a l'aspecte que havia de tenir una casa eficient. L'actitud de Christine Frederich i Gilbert era preocupar-se per la funció de la casa en comptes de la decoració. Pensaven que cada habitant decoraria la seva casa de manera diferent. En això era en el que Le Corbusier es distanciava de les enginyeres. En cert aspecte, seguia sent un arquitecte del segle XIX empenyat amb la batalla dels estils. D'això es tractava l'Esperit Nouveau: un estil nou, un estil adequat al segle XX i la nova indústria, un estil per a l'Era de la Màquina. Un estil per una vida més eficient.


A mi m'agrada molt Le Corbusier, però veig a l'Art Déco com a un producte massa sofisticat per al que a mi em respecta personalment. Massa carregat i amb massa "façana". L'estil d'arquitectura es molt maco, pràctic i eficient, però la decoració la trobo excessiva.
 

miércoles, 14 de mayo de 2014

Mon oncle (1958)

“Mon Oncle” és una pel·licula que resumeix fantàsticament l'arquitectura i la ciutat de mitjan segle XX, almenys en els seus dos extrems més recognoscibles. La pel·lícula de Jacques Tati mostra els contrastos entre dos mons, dues maneres de viure i d'entendre la ciutat i l'arquitectura que a finalitats dels anys ´50 se superposarien violentament.

Un és el món de la modernitat exagerada per un optimisme futurista, com va arribar (o va tornar) a Europa de la mà de la reconstrucció de postguerra i l'altre està representat per la ciutat tradicional.

Postmodernisme

El tèrmin "postmodernisme" es va tornar popular a l'última dècada del segle XX. En el disseny es considerava postmodernista al treball d'arquitectes i dissenyadors que trencaven amb l'estil internacional que seguia viva desde la Bauhaus, de les generacions de dissenyadors que va sorgir en la dècada dels 70'.

El projecte postmodern es caracteritza per la fi del determinisme i de la supremacia de la religió substituïts per la raó i la ciències, elobjectivisme  i l'individualisme, la confiança en la tecnologia i el progrés, en les pròpies capacitats de l'ésser humà; politicament suposa la fi de les monarquies absolutes i la seva substitució per la democràcia, el poder passa de l'aristocràcia a la burguesia, el ciutadà adquireix majors drets.


Es coneix com antidisseny una crítica , funcionalista i racionalista. Hi ha una defensa del medi ambient i s'utilitzen els mitjà de comunicació, no hi ha geometrizació.

Impulsors
  • Sherrie Levine
  • Jeff Koons
  • Julian Schnabel
  • David Salle
  • Mike Bidlo
  • Jeff Wall

Últimes tendencies

New Classic

Sublime by hand
Crinoline Outdoor seating de Patricia Urquiola per a B&B Italia
Everyday solution
Drop de Leonardo Perugi para Cerruti Baleri
 
The essencials
Fat Tray de Harri Koskinen per a Alessi

Once upon a future
Lumidable Mirrowall de andom Internacional y Philips

Basic & Raw

Mind the green