L'Art Déco va ser la última línia d'una serie d'estils
creatius.
L'Art Nouveau va sorgir després del moviment Arts&Crafts,
però encara més creatiu. Es va difondre per tota Europa rebent el
nom de: Jugendstil, Liberty, il stile floreale i modernisme. Va ser
sobretot un estils d'interiors.
A la seva variació final de Viena, on va rebre el nom d'Estil de
Secesió, va perdre part del seu caràcter floral i gracies a
dissenyadors com Josef Hoffmann va adquirir un aspecte mes geomètric
i abstracte.
L'Art Déco va ser coneguda gracies a l'Exposició Internacional.
El va desencadenar l'arribada dels ballets russos de Serge Diaghilev
en 1909. Després de la Guerra Mundial, l'Art Déco va tenir més
resó i es va convertir en l'estil predominant de París.
Aquest estil incorpora influencies
africanes, amb pells de zebra i lleopard i fustes tropicals.
Cap el 1925 es donava pràcticament per
fet que a França podien dissenyar interiors confortables sense cap
tipus de referència del passat, encara que els elements del passat
persistien, però reelaborats conforme una estètica diferent. L'Art
Déco seguia interessat per la tecnologia.
l'Art Déco mostrava una apreciació
estètica pels materials i els artefactes models. Per a aquestes
dissenyadors la tecnologia era divertida.
Va ser molt popular amb el públic en
general encara que no amb tots els artistes d'avantguarda , ni amb
els tradicionalistes. El seu aire glamurós el feia atractiu.
Com he dit
abans, l'Art Déco va fer-se a conèixer a l'
Exposició
Internacional d'arts decoratives i industrials moderna (1925-
París) en el pavelló de l'Esperit Nouveau.
El Pavelló de
L'Esprit Nouveau era un edifici temporal, construït el 1925 en el
marc de l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives a París. Per a
Le Corbusier era l'ocasió de mostrar de manera provocant, les seves
idees sobre l'arquitectura i l'urbanisme que havia començat a
desenvolupar amb Pierre Jeanneret des de 1922. Aquest mateix nom
tenia la revista d'art modern que es publicava.
El pavelló
donava mostres del poc interès tècnic com el lloc més convenient
per a endolls i llums. Una de les frases més reconegudes de Le
Corbusier era: " La casa és una màquina per viure". Però
des de una perspectiva purament mecànica,, L'Esperit Nouveau oferia
poc que fos nou. Era una indicació de lo avançat que era el disseny
modern estadounidense comparat amb l'Europeu.
Le Corbusier
visualitzava la casa com un objecte produït en massa al qual s'havia
d'adaptar a l'individu. La feina de dissenyador consistia en
identificar la solució correcta, un cop trobada, la gent s'havia
d'acostumar a ella.
Una diferència entre Le Corbusier i les enginyeres domèstiques
Christine Frederich i Gilbert es referia a l'aspecte que havia de
tenir una casa eficient. L'actitud de Christine Frederich i Gilbert
era preocupar-se per la funció de la casa en comptes de la
decoració. Pensaven que cada habitant decoraria la seva casa de
manera diferent. En això era en el que Le Corbusier es distanciava
de les enginyeres. En cert aspecte, seguia sent un arquitecte del
segle XIX empenyat amb la batalla dels estils. D'això es tractava
l'Esperit Nouveau: un estil nou, un estil adequat al segle XX i la
nova indústria, un estil per a l'Era de la Màquina. Un estil per
una vida més eficient.
A mi m'agrada molt Le Corbusier, però veig a l'Art Déco com a un
producte massa sofisticat per al que a mi em respecta personalment.
Massa carregat i amb massa "façana". L'estil
d'arquitectura es molt maco, pràctic i eficient, però la decoració
la trobo excessiva.
