LES ARQUETES DE L'EDAT MITJANA

L'arqueta és un tipus de moble en forma de caixa tancada que es destina a guardar objectes. Per a la societat alemanya era una element important. Les arquetes sud-alemanyes del s.XVI es caracteritzen per les seves petites dimensions, l'ús de xapes de reforç a les cantonades i a la tapa, la dissimulació de l'accés a l'interior i el pany de al menys quatre punts d'ancoratge. Una tècnica molt estudiada per a garantir la seva seguretat. A Itàlia, en canvi les caixes de ferro i els joiers s'utilitzaven com escrivanies en forma de sarcòfags en miniatura, revaloritzant la imatge humanista.  
La gran majoria de les arquetes que s'han anat trobant tenen un elaborat treball de gravat. El gravat a l'aiguafort és una tècnica que ja s'utilitzava a França i Anglaterra, i al s.XV es constata que ja s'utilitzava a Alemanya per la creació d'escuts i cascos. En Daniel Hopfer va ser un dels primers en utilitzar aquests procediments a Alemanya i portar-los com a tècnica d'artesania i representació tècnica del gravat artístic. 

Existien dos centres principals de producció: Núremberg i Augsburg. Aquests centres de producció es diferencien en que mentre a Núremberg sortien els exemplars més cuidats amb una decoració amb niellat de més qualitat i representaven escenes de parelles en la seva majoria de peces, a Augsburg representaven emblemes marítims i motius imperials.

Aquesta tècnica de gravat fou paral·lela amb el gravat en planxa de coure, que es tracta de cobrir les parts a protegir mentre que les parts no protegides podien punxar-se. Després s'omplia l'incisió amb una pasta (oli i sutge) que feia que augmentés el contrast. 

TÈCNIQUES PICTÒRIQUES DE L'ART ROMÀNIC

La funció de la pintura romànica no es només estètica, sino que te una finalitat més elevada: la pedagógica o didàctica, donat que la gran masa de població medieval era analfabeta i les imatges servien per a instruir-la dels dogmes de la fe. 

Hi havien dues tècniques: la tècnica del fresc i la del tremp. 

· La tècnica del fresc es basava en la preparació de pigments acolorits diluïts en aigua de cal, aquest tipus de pintura s'aplicava sobre la superfície mural a la que prèviament s'havia afegit una capa d'enlluir per allisar-la (guix, estuc...) L'aplicació es feia quan l'enlluït estava humit. Al assecar-se, el conjunt adquiria gran duresa i resistència. 

· La tècnica del tremp també s'utilitzava per pintar murs. Els artistes elaboraven les pintures mesclant els pigments amb cola, resina i ou, moltes vegades s'utilitzava sobre el fresc, per reforçar els efectes. 
Quan parlem de la tècnica del tremp a la caseïna, primer es deshidrata la caseïna i s'afegeix una lletada e calç i llet desnatada per aconseguir una pasta. El tremp a la caseïna és una pintura de assecat ràpid i soluble a l'aigua. 
La forma més comú per a mobiliari de la pintura romànica al tremps és el tremp d'ou. En aquesta tècnica només s'utilitza el contingut del rovell de l'ou. La clara i la membrana del rovell es descarten. S'aplica oli de llinosa per matisar el color i vernís per a donar-li brillantor. Es rebaixa amb aigua fent més fàcil l'aplicació del color. Era una tècnica molt detallista. La pintura te diferents capes per donar textura als colors. S'aplicava pa d'or per a les aureoles o els espais buits del fons. S'utilitzava estuc per a donar volum als detalls. 

Arqueta per contenir relíquies. Transició al gòtic. Primera meitat del s.XIII.

Arqueta de reliquiari romànica. Segona meitat del s.XII. Pintura al temple sobre fusta reforçada amb ferramentes.