A principis dels anys cinquanta, la indústria del moble danés
va adaptar un nou procés de fabricació. La fusta massissa fou
reemplaçada cada cop més pels materials com l'acer i la fusta
contraxapada, reduint significativament la necessitat d'estructures
complexes.La cadira d'Arne Jacobsen és un bon exemple d'aquesta simplicitat recentment descoberta. La cadira "Ant" consta d'unes poques parts, es poden produir a baix cost i és extremadament lleugera. El seient i el respatller estan formats per una peça de fusta contraxapada ordinària, mentre que la disposició i la forma de tres potes de tub d'acer units per la part inferior del seient en el
centre, permeten a la cadira ser apil·lable.
Cadira "Ant"
El matrimoni Eame i en Eero Saarinen ja hi havien produït un shell cadira de tres dimensions en els pocs prototips de la seva "Cadira Orgànica" en 1940-1941. Havien tractat d'evitar la ruptura entre seient i respatller deixant un buit en el material, mentre que Jacobsent va solucionar el problema des de l'exterior.
El dissenyador danés va reforçar la conjunció de les superfícies arquejades de forma diferent del seient i el respatller mitjançant capes addicionalment de xapa. Això garanteix que el respatller sigui alhora estable i flexible.
La cadira "Ant" d'en Jacobsen, que va jugar un paper important en la modernització del disseny de mobiliari escandinau, se li va donar aquest nom a causa de la seva cintura corba i potes primes, característica de les formigues.
En 1955, va sorgir la "Nº 3107", una variació que ofereix un esquema menys segmentat i quatre potes en comptes de tres. Aquesta descendent estava disponible en una multitud de colors i es va fer molt popular.
Rere la mort d'en Jacobsen, es va produir una versió a quatre potes de la cadira "Ant".
Cadira "Nº 3107"
No hay comentarios:
Publicar un comentario