Art Déco

L'Art Déco va ser la última línia d'una serie d'estils creatius.

L'Art Nouveau va sorgir després del moviment Arts&Crafts, però encara més creatiu. Es va difondre per tota Europa rebent el nom de: Jugendstil, Liberty, il stile floreale i modernisme. Va ser sobretot un estils d'interiors.
A la seva variació final de Viena, on va rebre el nom d'Estil de Secesió, va perdre part del seu caràcter floral i gracies a dissenyadors com Josef Hoffmann va adquirir un aspecte mes geomètric i abstracte.


L'Art Déco va ser coneguda gracies a l'Exposició Internacional. El va desencadenar l'arribada dels ballets russos de Serge Diaghilev en 1909. Després de la Guerra Mundial, l'Art Déco va tenir més resó i es va convertir en l'estil predominant de París.

Aquest estil incorpora influencies africanes, amb pells de zebra i lleopard i fustes tropicals.
Cap el 1925 es donava pràcticament per fet que a França podien dissenyar interiors confortables sense cap tipus de referència del passat, encara que els elements del passat persistien, però reelaborats conforme una estètica diferent. L'Art Déco seguia interessat per la tecnologia.
l'Art Déco mostrava una apreciació estètica pels materials i els artefactes models. Per a aquestes dissenyadors la tecnologia era divertida.


Va ser molt popular amb el públic en general encara que no amb tots els artistes d'avantguarda , ni amb els tradicionalistes. El seu aire glamurós el feia atractiu.


Com he dit abans, l'Art Déco va fer-se a conèixer a l'Exposició Internacional d'arts decoratives i industrials moderna (1925- París) en el pavelló de l'Esperit Nouveau.
El Pavelló de L'Esprit Nouveau era un edifici temporal, construït el 1925 en el marc de l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives a París. Per a Le Corbusier era l'ocasió de mostrar de manera provocant, les seves idees sobre l'arquitectura i l'urbanisme que havia començat a desenvolupar amb Pierre Jeanneret des de 1922. Aquest mateix nom tenia la revista d'art modern que es publicava.


El pavelló donava mostres del poc interès tècnic com el lloc més convenient per a endolls i llums. Una de les frases més reconegudes de Le Corbusier era: " La casa és una màquina per viure". Però des de una perspectiva purament mecànica,, L'Esperit Nouveau oferia poc que fos nou. Era una indicació de lo avançat que era el disseny modern estadounidense comparat amb l'Europeu.


Le Corbusier visualitzava la casa com un objecte produït en massa al qual s'havia d'adaptar a l'individu. La feina de dissenyador consistia en identificar la solució correcta, un cop trobada, la gent s'havia d'acostumar a ella.


Una diferència entre Le Corbusier i les enginyeres domèstiques Christine Frederich i Gilbert es referia a l'aspecte que havia de tenir una casa eficient. L'actitud de Christine Frederich i Gilbert era preocupar-se per la funció de la casa en comptes de la decoració. Pensaven que cada habitant decoraria la seva casa de manera diferent. En això era en el que Le Corbusier es distanciava de les enginyeres. En cert aspecte, seguia sent un arquitecte del segle XIX empenyat amb la batalla dels estils. D'això es tractava l'Esperit Nouveau: un estil nou, un estil adequat al segle XX i la nova indústria, un estil per a l'Era de la Màquina. Un estil per una vida més eficient.


A mi m'agrada molt Le Corbusier, però veig a l'Art Déco com a un producte massa sofisticat per al que a mi em respecta personalment. Massa carregat i amb massa "façana". L'estil d'arquitectura es molt maco, pràctic i eficient, però la decoració la trobo excessiva.