lunes, 30 de marzo de 2015

LES ARQUETES DE L'EDAT MITJANA

L'arqueta és un tipus de moble en forma de caixa tancada que es destina a guardar objectes. Per a la societat alemanya era una element important. Les arquetes sud-alemanyes del s.XVI es caracteritzen per les seves petites dimensions, l'ús de xapes de reforç a les cantonades i a la tapa, la dissimulació de l'accés a l'interior i el pany de al menys quatre punts d'ancoratge. Una tècnica molt estudiada per a garantir la seva seguretat. A Itàlia, en canvi les caixes de ferro i els joiers s'utilitzaven com escrivanies en forma de sarcòfags en miniatura, revaloritzant la imatge humanista.  
La gran majoria de les arquetes que s'han anat trobant tenen un elaborat treball de gravat. El gravat a l'aiguafort és una tècnica que ja s'utilitzava a França i Anglaterra, i al s.XV es constata que ja s'utilitzava a Alemanya per la creació d'escuts i cascos. En Daniel Hopfer va ser un dels primers en utilitzar aquests procediments a Alemanya i portar-los com a tècnica d'artesania i representació tècnica del gravat artístic. 

Existien dos centres principals de producció: Núremberg i Augsburg. Aquests centres de producció es diferencien en que mentre a Núremberg sortien els exemplars més cuidats amb una decoració amb niellat de més qualitat i representaven escenes de parelles en la seva majoria de peces, a Augsburg representaven emblemes marítims i motius imperials.

Aquesta tècnica de gravat fou paral·lela amb el gravat en planxa de coure, que es tracta de cobrir les parts a protegir mentre que les parts no protegides podien punxar-se. Després s'omplia l'incisió amb una pasta (oli i sutge) que feia que augmentés el contrast. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario