La cadira "Ant" d'Arne Jacobsen (1951)

A principis dels anys cinquanta, la indústria del moble danés va adaptar un nou procés de fabricació. La fusta massissa fou reemplaçada cada cop més pels materials com l'acer i la fusta contraxapada, reduint significativament la necessitat d'estructures complexes.

La cadira d'Arne Jacobsen és un bon exemple d'aquesta simplicitat recentment descoberta. La cadira "Ant" consta d'unes poques parts, es poden produir a baix cost i és extremadament lleugera. El seient i el respatller estan formats per una peça de fusta contraxapada ordinària, mentre que la disposició i la forma de tres potes de tub d'acer units per la part inferior del seient en el
 centre, permeten a la cadira ser apil·lable.

                               Cadira "Ant"

El matrimoni Eame i en Eero Saarinen ja hi havien produït un shell cadira de tres dimensions en els pocs prototips de la seva "Cadira Orgànica" en 1940-1941. Havien tractat d'evitar la ruptura entre seient i respatller deixant un buit en el material, mentre que Jacobsent va solucionar el problema des de l'exterior.

El dissenyador danés va reforçar la conjunció de les superfícies arquejades de forma diferent del seient i el respatller mitjançant capes addicionalment de xapa. Això garanteix que el respatller sigui alhora estable i flexible.




La cadira "Ant" d'en Jacobsen, que va jugar un paper important en la modernització del disseny de mobiliari escandinau, se li va donar aquest nom a causa de la seva cintura corba i potes primes, característica de les formigues.

En 1955, va sorgir la "Nº 3107", una variació que ofereix un esquema menys segmentat i quatre potes en comptes de tres. Aquesta descendent estava disponible en una multitud de colors i es va fer molt popular.

Rere la mort d'en Jacobsen, es va produir una versió a quatre potes de la cadira "Ant".

 

Cadira "Nº 3107"

"La Torre de los Ambiciosos"

La pel·licula "La Torre de los Ambiciosos" (1959) és una pel·licula en blanc i negre sense cap tipus de musica ambiental. A la ciutat es veuren poc cotxes i molts gratacels d'estil Art Déco, rectes i simétrics, amb decoracións "luxoses". També tenen grans finetres i portes enormes.
Hi ha una gran diferencia amb el mobiliari de cada sector. Als despatxosabunden la fusta i els tapissats de pell i cuir. Les parets plenes de quadres i fotografies. Mobles molt decorats. En cambi al taller tot es mes funcional. No hi ha decoració. A casa de Julia O. Tedway hi podem veure molts estampats als sofàs i cortines, en cambi a casa de Walling, tot és molt més suau, acollidos i amb certa inspiració a la decoració asiàtica.
Si parlem de personatges en trobem molts, pero no ens perdem de qui és qui. Podem trobar el nostàlgic, l'avariciós, la desenganyada, el calculador...

Marcel Breuer

Marcel Lajos Breuer (1902-1981), arquitecte i dissenyador industrial d'origen hungarés i un dels principals autors del moviment modern.

Va mostrar un gran interés per la contrucció modular i les formes simples. Va estudiar a la Bauhaus de Weimar, Alemanya, en la época que Walter Groupius dirigía aquest centre de disseny i art on englobaven les idees més importants del moviment modern, i on Breuer dirigiria més endevant el taller de d'ebanisteria.
Va ser el pare de l'utilització innovadora d'acer tubular, alumini i contraplacat de fusta aplicats al mobiliari, amb el que s'obrí un camí entre els dissenyadors més importants.

 Va crear la cadira B3, també coneguda com a cadira Wassily, on el disseny va ser especialment revolucionari per a l'época, pel seu ús de tubs d'acer i pel métode de fabricació. L'estructura original era d'acer niquelat, posteriorment cromat i doblegat. També utilitzava tela o cuir, que unien els travessers i el respatller. Era un cadira lleugera on al seure dona una sensació d'estar flotant a l'aire.

Cadira B3

Fora de l'ideal de l'escola, que tots els dissenys creats per la gent de la Bauhaus eren propietat de la Bauhaus, Breuer es negà a produir i vendre els seus dissenys en acer tubular en el nom del centre, imitant l'actuació de Kandinsky i Klee. Groupius, pero no perdre'l com a director del taller d'ebanisteria, aceptà les condicions de Breuer.

La Bauhaus era una escola de disseny arquitectònic i industrial on s'ensenyava a dissenyar objectes. Es va fundar a Weimar a l'any 1919 influenciada pel De Stijl i dirigida per Walter Groupius, i va tancar el centre a 1925 devant la victòria dels nazis i la van traslladar a Dessau.
A Dessau, la direcció es comparteix entre Hannes Meyer i en Groupius i és el moment més brillant de l'escola. A 1932 es trasllada a Berlín però tanquen a l'any següent per sempre.

La Bauhaus és un punt essencial pel disseny actual i Marcel Breuer va ser un emprenedor de l'acer tubular i de la lleugeresa del moble.